La biodiversitat dels prats de dall
El cant dels grills sorgint dels mars d’herba i flors durant les tardes de principis d’estiu, el paisatge verd i acolorit que predomina a les valls i el dolç aroma d’herba tallada assecant-se sota del sol d’estiu. Aquestes sensacions tan característiques del paisatge pirinenc estan lligades a un dels hàbitats més emblemàtics de les valls de muntanya, els prats de dall.
Els prats de dall són hàbitats seminaturals que els pobladors del Pirineu han anat cuidant al llarg del temps. Aquests ambients estan formats per comunitats herbàcies les quals s’han vist afavorides per la gestió que n’ha fet l’home. El cicle d’aquests ambients està vinculat al període de sega estival i el pastoreig dels ramats de vaques i cavalls a principis de tardor. A finals d’hivern s’adoben amb els fems dels animals i durant l’estiu bona part d’aquest prats de dall es reguen. Així doncs l’aspecte d’aquests prats varia molt al llarg de l’any. Durant l’hivern presenta una vegetació molt rasa, verdeja com un camp de gespa a principis de primavera i es transformen amb una impressionant catifa de multitud de flors, a finals de primavera i durant l’estiu.
La gestió tradicional que s’ha fet d’aquests ambients és imprescindible per entendre la gran riquesa d’espècies vegetals que hi trobem. La vegetació dels prats es desenvolupa plenament passant tota l’època de la floració i després es dalla. Això permet que moltes plantes puguin complir el seu cicle vital. A diferència dels prats que es pasturen amb animals i no es dallen, els prats de dall presenten una gran diversitat de plantes que difícilment podrien competir amb d’altres plantes més resistents, però que gràcies al dall es veuen afavorides i totes tornen a créixer la pròxima temporada.
Els prats de dall estan formats per gramínies i lleguminoses, i segons el tipus de sòl que hi ha a la zona, la pluviometria i l’alçada, trobem uns determinats tipus de plantes o d’altres. Entre les moltes plantes que hi conviuen hi ha diferents tipus de gramínies com el fromental (Arrhenatherum elatius) i el dàctil (Dactylis glomerata), diferents espècies de trèvols, d’altres tipus de lleguminoses com la trepadella (Onobrychis sativa) i l’alfals (Medicago sativa), i flors com la margaridoia (Bellis perenis) i la milfulles (Achillea millefolium).
La gran diversitat de plantes que trobem als prats de dall, afavoreix que hi visquin una immensa comunitat d’insectes herbívors, com ara grills i saltamartins, i també la gran varietat de pol·linitzadors, com papallones, abelles i borinots. Aquesta comunitat de papallones es molt diversa i hi trobem varies espècies amenaçades, que bàsicament només viuen en aquests ambients. També hi ha nombrosos ocells i rèptils que habiten als espais oberts dels prats. Alguns d’ells nidifiquen al terra o als marges d’herbes i arbusts que hi ha entre prat i prat. Un cant molt característic que cada cop sona menys al Pirineu és el de les guatlles, un ocell migrador que nidifica al terra entre les herbes d’aquests prats.
Els prats de dall estan sent substituïts per cultius de farratges dominats per una o dues espècies vegetals, els quals són més productius ja que s’hi apliquen gran quantitat d’adobs. Una altra causa d’aquesta regressió, és que a les zones on la maquinària no pot accedir-hi degut a l’orografia del terreny, els prats es deixen de dallar i poc a poc el bosc els torna a colonitzar.
L’hàbitat dels prats de dall manté un gran valor ecològic i social i per això estan protegits per la Directiva Europea d’Hàbitats, la qual els recull com a habitats d’interès comunitari que cal preservar. És important que es fomenti la preservació d’aquests ambients ja que forment una part inseparable del paisatge pirinenc i de tota la biodiversitat que hi habita.
Albert Cereza Castells
Ambientòleg i fundador de Salvatgines
*Fotografia: Imatge d’un prat de dall florit al Pla de Corts, a finals de maig. Albert Cereza Castells