Blog

El paisatge del Pirineu no seria el mateix sense els pagesos i pageses que durant segles l’han anat modelant fins al que coneixem actualment. Un paisatge i un patrimoni que formen part de la identitat pirinenca i que resulten essencials per un turisme sostenible. Però com serà el paisatge del Pirineu del futur?

El cant dels grills sorgint dels mars d’herba i flors durant les tardes de principis d’estiu, el paisatge verd i acolorit que predomina a les valls i el dolç aroma d’herba tallada assecant-se sota del sol d’estiu. Aquestes sensacions tan característiques del paisatge pirinenc estan lligades a un dels hàbitats més emblemàtics de les valls de muntanya, els prats de dall.

Els projectes i les estratègies de conservació o desenvolupament d’un territori solen ser promoguts per les administracions, i això a vegades pot ocasionar certa desconnexió de la realitat i les necessitats de les persones. Quan un projecte neix com a iniciativa de la població local, sol ser més realista i participatiu, i pot aconseguir amb molt més èxit i a llarg termini els objectius que es proposa. Això és el que es pretén amb les microreserves del projecte Gratitud Pallars.

Aquesta paraula engloba la diversitat dins de cada espècie, entre les espècies i els ecosistemes. Així doncs la biodiversitat avarca tots els organismes que formen la vida: animals, plantes, fongs, els ecosistemes i els gens que conté cada espècie, i que dins de cada individu fan que aquest sigui diferent dels altres. Però aquest ampli concepte també inclou totes les interrelacions que aquests organismes tenen entre ells, i que esdevenen peces clau per a entendre el concepte de biodiversitat.

En arribar a casa sa i estalvi després de completar els cinc dies de la ruta Cinquè Llac (a casa n’hi havia que dubtava que l’acabaria!), la meva família em va subjectar a una bateria de preguntes del tipus “quina jornada de les cinc m’havia agradat més”; “quin paisatge era el més maco”, o “quin allotjament era el més acollidor”.

Ja se sap que no hi ha mal que no porti algun bé. Malgrat els terribles efectes negatius que la pandèmia de la Covid-19 està causant, és un fet que molts territoris rurals han vist augmentar significativament, i fins i tot massivament, el nombre de visitants. La primera reacció sovint és d’optimisme, és clar. No és habitual que els nostres territoris rurals surtin beneficiats de gaires conjuntures; més aviat el contrari.

Desde nuestra infancia, establecemos un vínculo con la naturaleza. A menudo, ni siquiera somos conscientes de todo lo que nos ofrece: el aire que respiramos, el agua que bebemos y disfrutamos, los frutos que degustamos, los pájaros en primavera, la flora que nos recrea la vista, los paseos incansables entre paredes de piedra seca…